Una gran columna de fum visible des de bona part de les Terres de l’Ebre començava a avisar que l’incendi que cremava a Paüls podria ser dels incendis més complicats dels darrers anys. No enganyava. Els Bombers s’han trobat amb un incendi extrem. Segons Marc Castellnou, inspector en cap de la Unitat GRAF, “hagués pogut ser dels pitjors incendis de Catalunya, se va estar prop”. Per sort, però, dins de la desgràcia, el cos l’ha pogut aturar en els punts més delicats i que comprometien bona part del Parc Natural dels Ports i la serra de Cardó-Boix.
L’incendi va començar cremant al barranc de l’Infern, i amb això es va convertir el foc amb l’entrada del vent de mestral, el vent de dalt, tan conegut pels ebrencs. Si l’incendi començava a cremar durant el migdia de dilluns, la mateixa nit serà recordada pels habitants de Xerta, Aldover, Alfara de Carles, Paüls i Tivenys. El cos de Bombers pretenia aturar el foc al canal Xerta-Sénia, però això no els va ser possible. El fort vent de mestral va fer saltar l’incendi a un quilòmetre de distància i, en aquell moment, van saber que impactaria als pobles de Xerta i Aldover.
I així va ser, els veïns cada cop veien més a prop les flames, i tot i l’ordre de confinament, molts van decidir agafar allò més necessari i marxar per a passar la nit lluny de les flames. Les imàtgens van córrer ràpidament per les xarxes socials, uns vídeos que encongien el cor veient com el foc se trobava a tocar de les poblacions. Un dels que més impactava mostrava com les flames semblaven que cremessen la gasolinera de Xerta. Per sort, però, se van quedar a una cinquantena de metres.
I un altre fet que aquella nit va alertar a més veïns: que el foc fos capaç de creuar el riu Ebre i arribar al terme municipal de Tivenys. Això feia augmentar les preocupacions del cos de Bombers, que en aquelles hores ja eren màximes. L’incendi es podia estendre a la serra de Cardó-Boix amb milers d’hectàrees disponibles per a cremar. Per sort, aquell escenari es tancava amb el control dels focus secundaris.
L’endemà, un silenci estrany. El devastador incendi que ha afectat una part important del Baix Ebre ha dixat un rastre de natura calcinada, però també d’històries personals de tensió, temor i resistència. Una de les experiències colpidores la relata Esther Curto, que anava veient com el foc creuava el canal sec, la carretera C-12 i arribava al riu. “Un paisatge que ara, quan obrirem els ulls, serà horrible”, lamenta Curto. “Ha sigut terrorífic. Fins a les 4 o 5 del matí pendents del mòbil per si havíem de marxar”, afegix.
El jardí s’estava incendiant
Una altra veïna, Júlia Bertomeu, en este cas d’Aldover, relata com va haver d’actuar ràpidament: “Vam veure que el jardí s’estava incendiant, vam cridar mon pare que dormia dins de casa i vam començar a apagar-ho amb mànegues, vam trucar als bombers i van vindre a ajudar”. Però els veïns d’Alfara de Carles i de Paüls, tots dos envoltats per muntanyes i boscos, tampoc van poder dormir. Gabriela Obando, veïna de Paüls, explica els moments angoixants: “Sentíem molta impotència. Aguantar tancats a casa ha sigut bastant dur”. Ho resumix amb tres paraules: “Temor, impotència i pena”. Quan va veure el foc va córrer a buscar els xiquets al casal d’estiu i es va plantejar marxar cap a Tortosa: “Però vam esperar. No sabíem cap a on anava el foc, i ens vam confinar com van dir les autoritats”. L’evolució de l’incendi, però, feia millorar les previsions.
I cal fer memòria, perquè la zona ja va cremar el 1993 i també abans, el 1967. Però hi ha una diferència: l’any 1993, els camps estaven treballats i això va fer que el foc no arribés als pobles de Xerta i Aldover. En aquell cas se van calcinar menys d’un miler d’hectàrees; enguany, més del triple. Per tant, cada cop disseminats, masies i pobles sencers estan més exposats als riscos, són més vulnerables. I un dels grans motius és la falta de pagesia i d’una gestió del territori que ha anat perdent força a la zona.
L’incendi, que ha afectat quatre municipis de la comarca del Baix Ebre, ha dixat dades com les 18.000 persones que van haver d’estar confinades hores i hores, les més de 3.000 hectàrees calcinades, la desena d’edificacions afectades o també el 50 % de les hectàrees cremades del terme municipal de Xerta. Al darrere de tot, quedaran les històries personals viscudes. Ara caldrà refer-se, però, alhora, acostumar-se a un altre paisatge que encara tardarà anys a canviar.
